dilluns, 22 de maig de 2017

SE SABRÀ TOT - Xavier Bosch

El llibre “Se sabrà tot”, en la meva opinió, és una novel·la molt potent quant a la trama i al missatge que vol transmetre.
A l’inici de la novel·la, com a les primeres cent pàgines, no trobava que el fil de la història m’atragués, però a poc a poc, la trama es va anar complicant i les dues històries paral·leles es van anar entrellaçant, aleshores va començar a ser més intrigant.
D’altra banda, el principi de la novel·la va ser molt confús, perquè al començar pel discurs de dimissió, no se sabia si havia tornat al passat o seguia amb el present, de manera que l’inici era molt caòtic ja que, a més a més, presentava les dues històries paral·leles del Senza i el Dani, amb el que vaig començar la novel·la amb un gran desordre.
A banda de totes aquestes confusions, la meva opinió respecte la novel·la és totalment positiva, i és una novel·la que recomanaria a tothom.
Quant a la classificació d’aquesta, jo la posaria dins del grup de les novel·les de caràcter “social”, ja que són les que tracten de la descripció realista de la vida d’algú (en aquest cas, del Senza i el Dani) de manera crítica.
Les novel·les de caràcter social coincideixen, també, amb la nostra novel·la en què es critica la situació social, que ve a ser el terrorisme, la manipulació, i la corrupció.

D’altra banda, el llibre que més m’agradaria llegir és el de Simulacions de Vida, perquè m’atrau molt aquest tema, que tracta sobre la nova realitat que no és humana, sinó que és tecnològica, i això ho trobo molt interessant perquè penso que dona molt de joc amb relació a metàfores i recursos literaris als autors, però també dóna joc al lector, ja que dona un gran marge d’imaginació.
També penso que un dels factors que han fet que la novel·la m’atregui és el Booktrailer, realitzat per la Sara Rebollo i l’Anna Pérez, ja que oferia un caràcter d’intriga, misteri, i potència que feia que l’espectador volgués  endinsar-s’hi fins a l’última pàgina.

Quant al meu currículum lector, l’obra que he llegit m’ha fet reflexionar sobre les tantes coses que s’amaguen pels carrers de Barcelona i les organitzacions que hi estan al darrere, però sobretot m’ha fet veure que tot està tan organitzat i planejat, tan corrupte i amb tantes mentides que ni ens n’adonem del manipulats que estem, i no només amb el tema polític, sinó en el periodisme, tal i com ens deixa veure Bosch a la novel·la.

Per acabar, m’agradaria comentar que la literatura catalana ha canviat considerablement  respecte la del segle XX, i penso que la novel·la “Se sabrà tot” en forma part, d’aquesta actual literatura del segle XXI. En primer lloc perquè utilitza un llenguatge més aviat col·loquial, sense formalismes ni paraules cultes, l’autor escriu tal i com es parla actualment sense cap mena de problema, per exemple, hi ha escenes on el director del Crònica i el protagonista discuteixen, doncs Bosch escriu el diàleg tal i com és a la realitat. Un altre punt pel qual penso que la novel·la forma part de la literatura tombant del segle XXI és la idea que vol transmetre, la idea de criticar tan obertament la corrupció i les mentides que s’amaguen darrere del periodisme, i això és característic d’aquesta nova literatura, el fet de criticar una cosa que està tan tancada i se’n coneix tan poc.


Per acabar, voldria destacar que aquestes dues característiques de la novel·la que la fan més pertanyents al segle XXI són les més presents en totes les altres que formen part d’aquesta nova literatura, que tant ha canviat i tant canviarà.





Isabel Puigferrat P
1r Batx. A

dijous, 18 de maig de 2017

DE LA NOVEL·LA AL BOOKTRAILER

Com a activitat del 2n trimestre la nostra professora ens va fer llegir un llibre de lliure elecció entre un llistat que ens va proporcionar. Tots aquells llibres eren d'autors catalans i relativament joves. El llibre que jo vaig elegir va ser "Germà de gel" d’Alicia Kopf. Personalment, la primera lectura em va resultar una mica confusa. Després de la segona ja hem va començar a agradar més. Trobo que l'alternança entre la història principal amb anècdotes de les exploracions polars és una bona manera de metaforitzar la trama. Per a mi és una novel·la que t'has de llegir dues vegades si vols entendre tots els matisos, ja que és un llibre per a mi difícil d’entedre completament. Per això la meva opinió personal és que seria millor llegir aquest llibre un cop ja hagis “madurat” com a lector. Però a part d'això és un llibre que m'ha agradat puix que exemplifica problemes que moltes persones han patit alguna vegada a la seva vida, i la manera de l’autora d’explicar-ho és innovadora i interessant.. Com ja he dit abans aquesta novel·la m’ha suposat un repte com a lector, ja que poques vegades abans havia llegit un llibre d’aquesta mena. És a dir, jo com a lector prefereixo llibres de fantasia, d’intriga o de ciència-ficció. Per això llegir aquest llibre m’ha suposat una experiència nova. M’ha fet reflexionar sobre els problemes que molta gent pateix i que no expressa als seus amics. Problemes que et poden fer molt de mal si no expliques i que et poden submergir en una depressió. Aquest llibre també m’ha fet reflexionar sobre quin estil de llibres vull llegir en un futur. Tot i que no m’ha acabat d’agradar, trobo que és una manera diferent i bona d’explicar una història i fer-nos arribar el seu missatge. Per tant a l’igual que “Tirant lo Blanc” va suposar un canvi en la literatura catalana, potser aquest llibre em fa canviar el meu interès com a lector. Això només ho podré saber després de llegir-me’n algun altre d’aquest estil, i si és així, l’Alicia Kopf s’haurà convertit en el meu Joanot Martorell.

De la resta de novel·les que es van presentar a classe, la que més hem va despertar el desig lector va ser “Natura quasi morta” de Carme Riera. Car el fet que faci una crítica del sistema educatiu universitari em resulta interessant tenint en compte que no ens queda molt lluny. A part que és un tema últimament molt discutit i present en els col·legis. També m’ha agradat el que van comentar els companys que van exposar la novel·la, que aquesta barreja la ficció amb la realitat. El detall de mesclar notícies reals amb la ficció sempre em resulta una bona manera d’atraure l’atenció del lector. Relacionant amb el que he dit abans que m’agraden els llibres que mantenen el lector en una intriga constant, fa que em decanti cap a aquest llibre ja que està basada en un fet real que conté assassinats i suspens.

La meva opinió sobre l’estat actual de la literatura catalana és que estem davant un canvi de generació que fa que els llibres siguin més atractius pels joves i sobretot proposa un trencament de certs dogmes d’escriptura tradicionals fent que ens trobem davant una redacció amb un llenguatge col·loquial i un ús de castellanismes completament acceptats. Aquest canvi farà que el lector pugui empatitzar millor amb la història. Jo crec que “Germà de gel” sí que entraria dins aquest quadre de novel·les de la nova/emergent literatura catalana, ja que conté expressions col·loquials i fa ús de llenguatge modern i expressions d’altres llengües.   

Roger Bocanegra


Resultado de imagen de germa de gel Resultado de imagen de natura quasi morta


L’ANIVERSARI

El llibre que em vaig llegir ha estat L’Aniversari, d’Imma Monsó. És un llibre que m’ha agradat molt, tot i que al principi, quan vaig començar, no acabava de trobar-li el què. No entenia de cap manera la relació que hi podria haver entre les dues històries tan diferents. No va ser fins més endavant, quan va començar l’acció, i tenia la intriga de saber què passaria, i acabar d’entendre la relació entre totes dues històries. A més a més, al començar-lo no em va enganxar gens, això de dues històries diferents no m’agradva, però en el moment en què comença a succeir l’acció, aleshores ja tenia moltes ganes de continuar i de saber com acabaria. M’ha agradat molt també la manera com està escrit, és a dir, com l’autora aconsegueix transmetre perfectament els sentiments dels protagonistes, i aconsegueix que el lector entri molt en la història.

Mentre m’anava llegint la novel·la, i també sobretot durant la realització del booktrailer, he anat reflexionant sobre molts aspectes que apareixien en aquesta, i a més que tenen una relació molt gran amb el nostre dia a dia. El que més m’ha fet pensar ha estat la importància de la paraula, i l’efecte que pot tenir l’ús d’aquesta, tant positiu, com negatiu, i  el que pot provocar una paraula, i el que pot produir no pronunciar-ne cap, i que la influència que té tot això en aquesta novel·la, que a nosaltres també ens impacta molt. Un altre aspecte sobre el qual he reflexionat molt, és sobre la veritat, la mentida, la ficció i la realitat. Una gran part de la novel·la, gira entorn d’aquesta pregunta, on és la frontera entre la realitat i la mentida?, i això m’ha fet reflexionar molt, com podem saber que una cosa és veritat i no mentida, o que és ficció. Aquesta és una de les sensacions que transmet la novel·la. Al lector produeix una inquietud de no saber què està passant, o si el que està passant és ficció, o realitat. La lectura d’aquesta novel·la m’ha aportat tenir més consciència a l’hora de dir alguna cosa, pensar abans de pronunciar qualsevol paraula.
Després de les exposicions de tots els booktrailers, i per tant de tots els llibres, la novel·la que m’agradaria llegir és Natura quasi morta, de Carme Riera. Un dels motius pels quals me la llegiria és el fet que sigui una novel·la policíaca, ja que és una temàtica que m’agrada molt, uns tipus de llibres amb els quals gaudeixo llegint. Ja que aquestes novel·les d’intriga, que et generen moltes ganes de continuar amb la lectura, i estic segura que és una d’aquestes novel·les que la comences i que no pots parar fins que acabes.  A més a més el fet de que sigui una novel·la de campus, es a dir, que el protagonista sigui un noi que va a la universitat, que és una situació propera, i fa que et sentis més identificat i et posis més en la pell dels personatges, i són històries que et poden fer veure un futur molt proper que ens espera, i t’ajuda a preparar-te per la vida.

Després de treballar tots els diferents articles sobre la literatura catalana actual, m’he adonat de com ha anat canviant aquesta fins al dia d’avui. Sobretot, el que he après és com el fet que la societat estigui canviant, fa que la literatura també hagi de canviar, i és per això que s’està construint una manera d’expressar-se adaptada a aquests nous temps. I algunes de les característiques d’aquesta nova llengua que s’està reinventant són les següents: es mesclen registres lingüístics, hi ha un joc en l’escriptura, es fa servir ironia, són escriptors sense límits literaris, beuen de tradició catalana.  A més a més, una cosa que m’ha sorprès, és com les dones tenen un paper molt important en aquest moment, pugen amb molt de talent. També es pot dir que el català literari està en bones mans. El problema, el que frena tot això, és el mercat, tant amb les editorials com amb els lectors. En primer lloc respecte les editorials, les grans editorials, com ara Planeta, RBA, o Grup 62, s’estan menjant a les més petites, i la finalitat d’aquestes grans editorials, no és la literatura catalana en si, sinó la comercialització. En segon lloc, només un vint-i-dos per cent de Catalunya llegeix en català. Per últim, un altre fet sobre el que he estat reflexionant molt és respecte la següent afirmació, és més fàcil traduir bona literatura, que no pas crear-la. I és que és més fàcil vendre la literatura popular traduïda, que no crear literatura catalana que agradi als lectors, també en part és perquè els editors prefereixen explotar el mercat castellà i traduir. Finalment dir que la literatura catalana no és molt abundant, tot i això si que tenim cultura popular de la radio, la televisió, la música i el teatre. Després de llegir molts articles al respecte i comentar-los, i d’haver treballat a fons la novel·la de L’Aniversari, d’Imma Monsó, podria dir que aquesta pertany a aquesta nova llengua catalana literària, per diferents motius, primer de tot el fet de concebre la llengua com a instrument d’expressió infinita, és a dir, amb el qual creuen que cal jugar-hi, fent ús també d’ironia, i això crec que és clau al llarg de la novel·la. També l’aparició de manlleus d’altres llengües. I el fet que l’autora en sigui una dona.

Maria Bas-Guitert 1r batx A
  

La tècnica meravellosa

Jo em vaig llegir La tècnica meravellosa de Max Besora. M’ha agradat força llegir aquest llibre, ja que és un llibre diferent, al qual no estic acostumada a llegir pel que fa referent al seu gènere. És una novel·la de campus però critica aquest gènere com també els llibres d’autoajuda. Aquesta novel·la m’ha agradat també en el sentit en el que l’autor tracta els personatges, que trobo que els fa més propers ja que al ser estudiants universitaris, podríem relacionar o trobar similituds entre la seva vida acadèmica i la nostra.
Aquest llibre ha provocat un canvi en la meva experiència lectora, ja que m’ha fet veure alguns aspectes de la vida estudiantil d’una altra manera. Et fa replantejar les coses que dones per enteses i fa que reflexionis sobre cap a on està anant la teva vida i què és el que realment vols fer amb ella. També m’ha ajudat a veure que no ens hem de deixar endur per les masses i que no per ser d’una manera hem de deixar la nostra realitat. Sempre hem de tenir una consciència crítica per poder adonar-nos si realment el camí que estem prenent és realment el que volem o és el que necessitem en aquest moment.

Crec que la novel·la de La tècnica meravellosa i el seu autor Max Besora, formen part d’aquesta nova generació d’escriptors que estan utilitzant una nova forma d’expressió de la literatura catalana, ja què tracta la seva literatura d’una forma diferent i nova, juga amb la llengua i utilitza paraules d’altres adaptant-les al català (manlleus). Aquest és un llibre amb una història diferent que critica certs aspectes de la societat i d’alguns gèneres literaris com el de les novel·les de campus o els llibres d’autoajuda. No és un llibre de simple d’entreteniment, sinó que és d’aquells que et fan parar i reflexionar sobre certs aspectes de la vida i de com estan enfocats aquests.



M’agradaria llegir la novel·la de Enric Herce Simulacions de vida. He escollit Simulacions de vida perquè al presentar-nos la novel·la vaig veure que tractava el tema de la tecnologia i com aquesta ens afecte, que és un tema molt actual i del qual ara estem treballant bastant. Crec que també ha afavorit la meva tria al veure el booktrailer, al presentar-nos aquest vaig veure que estava molt ben fet i va captar la meva atenció per conèixer més a fons aquesta novel·la i per tant llegir-me-la.


LLibre llegit
Llibre escollit per a llegir

















         






Clara Izuel

Licantropia

Jo vaig triar el llibre de Licantropia, ja que va ser el que em va generar més interès, i, després d’haver-lo llegit, puc afirmar que no m’ha defraudat en absolut. D’aquest llibre m’agraden moltes coses, com es tracten els personatges, la complexitat d’en Llorenç, però sobretot la manera com l’autor aconsegueix lligar dues històries amb petits detalls com per exemple el llibre escrit pel mossèn. I si afegim la barreja de dialectes que hi ha, el llibre acaba sent molt interessant, ja que en qualsevol moment pot passar qualsevol cosa, per tant, et fa estar molt pendent, i et fa tenir ganes d’acabar-lo per poder saber què passa al final. Crec que aquests detalls fan que aquesta novel·la millori bastant, ja que la fa més difícil d’entendre. Com és una novel·la diferent de la resta, m’ha aportat molt en el meu currículum lector, ja que no estic acostumat a llegir novel·les de ciència-ficció i misteri, i aquesta és una combinació dels dos estils, i a més, l’autor utilitza diferents dialectes del català, a part d’algunes frases en castellà o anglès, coses a les quals tampoc estava acostumat, i crec que llegir un llibre escrit així és molt agradable, ja que aprens paraules dels altres dialectes mentre llegeixes. A part d’això, la història et fa reflexionar, et fa veure les coses d’una manera diferent i et fa tenir més dubtes sobre els humans, i això també m’agrada, ja que no és només una novel·la per llegir, sinó per reflexionar. L’autor d’aquest llibre és en Carles Terès, un home de 54 anys, que per tant no entra en el grup d’autors joves que s’estan imposant en la literatura catalana. Però, en aquesta nova generació literària, els autors utilitzen la llengua com a instrument d’expressió, i juguen amb ella, també utilitzen manlleus d’altres llengües, publiquen pocs llibres, tenen treballs a part de l’escriptura, usen qualsevol tipus de gènere, són de tota la zona geogràfica de parla catalana i no tenen límits idiomàtics, i totes aquestes característiques també les compleix en Carles Terès, per tant, sí que en forma part, de la nova generació literària.
Després d’aquesta obra de Carles Terès, el llibre que més interès em va despertar, va ser el de “Simulacions de vida”, i m’agradaria molt llegir-lo, perquè el tema que tracta em sembla interessant, ja que he pensat més d’un cop que la tecnologia ens podria superar en un futur no molt llunyà, vull dir, amb tots els avenços que hi ha, sempre he tingut el dubte de si les màquines es podran rebel·lar contra nosaltres o no. I aquest llibre tracta justament aquest tema, per tant, és una novel·la de ciència-ficció, però està escrita de manera que sembla que el que diu és real. Això, unit al fet que hi ha més d’una història que es lliguen al final, em genera ganes de llegir la novel·la.
fm102licantropia2a.jpg
Mujtaba Afzal, 1r Batxillerat A

NO PARLIS AMB NINGÚ!

La novel·la  que he treballat, No parlis amb ningú de Josep Sampere és una novel·la que m’atrau molt ja que és d’un dels gèneres que a mi m’agrada més, el suspens i la por. Cal dir que és un dels millors llibres que m’he llegit del gènere de terror/suspens dins del meu historial de lectura ja que es percep un ampli coneixement de l’autor sobre llegendes urbanes actuals tan d’orient com d’occident gràcies a l'estudi que va fer prèviament amb Antonio Ortí.

Aquesta nit no parlis amb
ningú, de Josep Sampere
La història que hi ha darrere podria ser actual. Un noia dolguda pel desengany de la seva parella, que la deixa perquè no l’estima de veritat. Més tard la noia se suïcida i santes pasqües. Però Josep Sampere agafa aquesta base i ens mostra que al voltant d’aquests dos personatges, hi ha una vida familiar de diferents estils i que una història entre dos pot esquitxar a tothom que hi sigui al voltant. En aquest cas la noia es venja del seu noi torturant a la família de la seva parella per fer-lo patir encara més. Aquest desenvolupament té lloc gairebé en tota la novel·la. A més, aquest desenvolupament trobo que està molt ben tractat i transmet al lector moltes emocions i sensacions, com el suspens, el fastig, l’angoixa, etc...

Respecte al desenllaç, trobo que li falta consistència. No és suficient per a una història tan ben desenvolupada i tractada. Tot passa massa de pressa. El retrobament de la Diana i l’Òscar ha de ser un moment molt colpidor i esperat, i quan m’he llegit aquell capítol final, he trobat que li faltava més emoció. Tot i així, la venjança de la Diana de deixar l’Òscar mut i les raons per les quals ho fa trobo que és perfecte ja que la veu és un instrument molt important per a l’Òscar. Un actor ha de poder tenir veu per interpretar i relacionar-se. Però així la Diana s’assegura que l’Òscar no tornarà mai a faltar una promesa, per tant és un càstig bo i dolent a la vegada. Aquest joc em sembla molt interessant.

Llegir aquest llibre m’ha suposat viure una nova experiència lectora. M’ha fascinat les descripcions que fa, els ambients on es desenvolupa la història, fet que tindré en compte a l’hora d’escollir una novel·la ja que aquest estil m’ha agradat més del que em pensava. També m’ha obert la porta a un autor nou i sobretot, a una editorial nova, les Males Herbes, on puc buscar nous llibres tan interessants com el que m’he llegit per a un futur.  A més, no és el típic llibre que et farien llegir i treballar a l’escola, ja que és una literatura més planera respecte a la forma, fet que aporta al lector un gran plaer per no haver-se d’esforçar a l’hora de llegir i entendre les coses. Aquest format més amè no significa que el contingut ho sigui, ja que aquest és complex i molt treballat, i per això m’ha fascinat.

L'Aniversari, d'Imma Monsó
De totes les novel·les que han presentat els meus companys, tinc molta curiositat per llegir L’aniversari d’Imma Monsó. La raó per la qual la novel·la ha captat la meva atenció és per llegir-me un altre tipus de gènere al qual no estic habituada, el “thriller” tot i que aquesta novel·la no s’acabi de classificar en aquest. Però la raó més important per la qual tinc curiositat per aquesta és la gran capacitat que té l’autora de combinar dues històries totalment diferents i reunir-les en un punt de la novel·la centrant-se en l’evolució dels personatges, on acostumen a estar en llocs tancats, ja que el més important no són les accions tant que encadenen sinó la seva manera de ser. Tot això segons el que van exposar els companys que van treballar aquest llibre. I aquest tracte m’ha semblat molt interessant, a part que Imma Monsó és una gran autora.

Sobre l’autor del llibre que m’he llegit, Josep Sampere, trobo que el podríem classificar com aquesta nova generació d’autors joves del segle XXI amb talent que són publicats per editorials petites i que tenen molt treball. A part, Josep Sampere no es dedica només a escriure sinó que també és traductor. Alguns exemplars que ell ha traduït són les sèries de Molly Moon i El capità calçotets.

Com a conclusió, trobo que tota aquesta generació d’escriptors del segle XXI que s’han de guanyar la vida no només escrivint sinó traduint, tenen molt talent i haurien de ser més reconeguts pel seu talent ja que fan novel·les no totalment meravelloses però de qualitat, i per això són molt potents.

Georgina Fuentes

La pell freda


BOOKTRAILER                                     Fernando Rodriguez 1rBatxA



El llibre que vam triar el meu company i jo per fer l’activitat de creació d’un booktrailer va ser “La pell freda”. És una novel·la de ciència ficció i aventures escrita per el novel·lista català Albert Sánchez Piñol. El llibre relata les diverses aventures que viu un capità d’un vaixell quan arriba a una illa deserta on habiten estranyes criatures.

La novel·la dona lloc a una amplia reflexió personal. Ens fa pensar en el significat de l’amistat. En aquesta obra literària és un dels punts més importants, ja que el protagonista (capità del vaixell) estableix una gran relació d’amistat amb l’únic home que hi ha a la illa. Al llarg de la novel·la es pot veure com aquesta relació va evolucionant. Al principi els dos es mostren molt distants entre ells, amb gran desconfiança ja que no es coneixien, però després s’adonen que sols no poden sobreviure i s’uneixen. Això representa molt bé aquesta necessitat que tenim les persones d’estar en companyia d’altres i la nostra por a estar sols, ja que pensem que junts som més forts.

Però a mesura que avança la novel·la apareix un nou element molt important i sobre el qual també hi fa reflexionar el llibre. Aquest element és l’amor, en aquest cas l’amor que tenen tant el capità com l’altre supervivent per una de les criatures estranyes, semblants a sirenes, que hi habiten. Aquest amor és el responsable principal de la ruptura de l’amistat entre el capità i Batís, l’altre home. Això hi passa també a la realitat, on aquests casos es donen molt sovint.

Per últim un altre punt que m’ha fet pensar han sigut les diferents visions que tenen el capità i en Batís respecte els monstres. El capità és una persona molt més sensible i veu a les criatures estranyes com humans ; és a dir, amb els seus sentiments, sensacions, pors... En canvi, en Batís no veu res més enllà de la seva aparença de monstres i els tracta com a tals.

Respecte les altres novel·les, la que m’ha sorgit més interès ha sigut “Simulacions de vida” un “thriller” de ciència ficció escrit per Enric Herce. Explica les històries de diversos personatges que finalment acaben lligant-se, en un món futur en el qual tothom està connectat a la xarxa a través d’un artilugi portàtil anomenat “log”.

M’ha semblat molt interessant pel fet que fa una gran reflexió personal a través d’una crítica sobre les persones i la tecnologia, que està cada cop més present en la nostra societat i de la qual abusem cada cop més. També m’agrada perquè és una novel·la amb un paral·lelisme actual i molt realista, ja que representa perfectament la societat en la qual ens podem convertir.

Bé, aquestes dues novel·les formen part de la nova literatura que està sorgint en els últims anys, que se centra en els best-sellers de ficció i aventures.

També ens fa reflexionar sobre l’estat actual de la literatura catalana.

La nova literatura la formen joves talents que ronden la trentena i altres de més grans que ronden els cinquanta com podria ser l’autor de la novel·la que m’he llegit, Albert Sánchez Piñol.

Aquests nous escriptors intenten reinventar una nova llengua literària, la qual és ben diferent de l’anterior llengua normativa. Utilitzen un llenguatge més comú, remodificant la normativa lèxica i estructural que s’ha vingut utilitzant, però sense considerar que la norma vagi errada. Són autors que utilitzen la llengua com un mitjà d’expressió infinit amb el qual creuen que cal jugar-hi.

En les seves obres acostumen a mesclar registres lingüístics  i barrejar gèneres literaris per donar lloc a grans obres literàries. S’asserveixen de tots els recursos que hi tenen a l’abast per construir un nou artefacte pel qual expressar pensaments, idees...

Tot i el gran esforç i qualitat literària d’aquests nombrosos autors com Marta Rojals, Marina Espasa, Adrià Pujols... els seus llibres es veuen afectats pels negocis i ventes de les grans editorials. Normalment aquestes editorials prefereixen vendre novel·les traduïdes del castellà seguint la tendència i la inèrcia del mercat, deixant sense oportunitats a aquests nous talents de la narrativa catalana.





LA PELL FREDA          SIMULACIONS DE VIDA